diumenge, 25 de maig del 2008

Captain America C.F. - Official Site

CAPTAIN AMERICA C.F.

Fecha de fundación: 11/10/2007


Palmarés:


1ª posición X.2365 (Ascenso)


Máx. partidos oficiales invicto: 17


Historia del club:


Liga X. 2365

Temporada 21

6ª posición (2 partidos -> 2 victorias)


Temporada 22

2ª posición (14 partidos -> 10 victorias)

Steve Rogers 7 goles (8ª posición)


Temporada 23

1ª posición (13 partidos -> 12 victorias)



Estrellas y leyendas del Club:


Steve Rogers, nuestro más querido jugador e insignia del club


Estadio: Capi & Bucky Stadium


Inaugurado el 13/10/2007 en el partido: Captain America CF 4 – 0 Tropichoco Futbol Club. El primer partido del equipo que finalizó con la victoria que ayudaría a mantener la categoría junto con el siguiente partido jugado contra el líder de grupo, su único partido perdido durante toda la temporada.


divendres, 23 de maig del 2008

MANCHESTER-CHELSEA (FINAL DE LA CHAMPIONS): EL XOU DE CRISTIANO


Em deia a mi mateix que era neutral. De fet hauria d’haver anat amb el Manchester, el seu estil més creatiu i ofensiu m’agrada més que la màquina sense cor que intenta encarnar el Chelsea. Rooney és una de les meves debilitats absolutes, com Giggs, Scholes o, cada cop més, Tévez, i fins i tot he trobat certa simpatia pel canadenc Hargreaves i la seva difícil relació amb el públic anglès. El cert però, és que sense voler admetre-ho, anava amb el Chelsea pràcticament des del principi i descaradament al final. Potser hi ha influït la obsessió de Ferguson per minar el protagonisme de Rooney cada dos per tres, o el fet que Scholes i Giggs siguin els vestigis d’una gran generació que ja desapareix en favor d’una de nova força menys entranyable d’Andersons i Nanis. Sent honestos, segur hi té una mica a veure que els diables rojos deixessin fora de la final al Barça, però tampoc massa. La clau del meu suport clandestí al Chelsea és portuguesa, juga a l’esquerra i té cara d’hòsties: Cristiano Ronaldo fa ràbia. Molta ràbia. I una cosa pitjor, a sobre de fer ràbia no és tant gran com el pinten. I per bé o per mal, aquest Manchester és el de Criustiano Ronaldo perquè volen que sigui així, encara que a la plantilla hi hagi altres grans valors als que encomanar-se. Ahir el de les Madeira va fer unes quantes bones jugades durant els minuts més calents del Manchester a la primera part i va marcar en una gran rematada de cap el gol del seu equip i d’allà fins al final alguna guspira més, molts minuts a la lluna i quan van arribar els penals va començar el seu xou particular. Hi ha coses que no es poden negar, té un u contra u brutal, un llançament a porteria terrorífic, tècnicament és molt bo, té condicions atlètiques, i de moment segueix ocupant prou bé la banda sense que els deliris d’anar pel mig l’ofusquin (però temps al temps), fins i tot sap jugar a gran velocitat quan està una mica centrat. També té un elevadíssim concepte de si mateix, una valoració comparable a la que en té bona part de l’univers, gentilesa de la inefable maquinària propagandística del Manchester, que fabrica cracks mediàtics com qui fa llonganisses. A partir d’aquí cal valorar fins a quin punt aquest nano treu partit de les seves qualitats (des del meu punt de vista, massa sovint poc) i fins a quin punt està més pendent de la seva gloriosa singularitat. Arribats a la ruleta russa que va decidir la final va fallar el penal, com va fallar-lo contra el Barça a la ronda anterior, per estar més pendent de que la seva panenkada davant del grandíssim Cech quedés bé que de clavar-lo a dins, i partir d’aquí, com que ja no rascaria més la bola, va anar flirtejant amb la càmera tant com va poder, fent el numeret en solitari mentre tots els companys feien pinya, taquicàrdics esperant l’error blue que esmenés l’ensopegada de la seva estrelleta. Ben diferent va ser l’error de Terry, un futbolista tot entrega que va mirar de llançar bé el penal i que va enganyar perfectament a Van der Sar, però que en el moment clau va relliscar amb la gespa mullada. Aquí es van acabar les opcions del Chelsea, sota l’expressió no per neguitosa menys graciosa d’Abràmovitx des de la llotja, que malgrat el major domini vermell a la primera part havia passat per sobre del rival durant la resta del partit, mostrant-se a més molt més contundent en els seves ocasions i amb un premi escàs en el solitari gol de Lampard. Es diu que molt sovint els penals premien a l’equip que menys ha merescut la victòria, i fins el darrer llançament, el de Terry, semblava que la cosa no aniria per aquí, però la seva relliscada va esgotar la clemència de la ruleta russa del futbol. Anelka, un futbolista renascut que ha cristianoronaldejat força al llarg de la seva carrera va convertir en heroi de la final al porter holandès del Manchester, que abans d’ahir va aconseguir d’aquesta manera el seu tercer màxim triomf continental sense mostrar-se clarament superior a cap dels rivals importants que ha hagut d’enfrontar i entronant un jugador, Cristiano Ronaldo, que potser acabarà demostrant que no ho mereix. Encara que sigui per Rooney, Scholes, Giggs, Tévez, Hargreaves... i per què no, Piqué (el primer català que guanya la Champions sense el Barça), salut al campió!




EL PARTIT

Manchester: Van der Sar; Evra, Vidic, Ferdinand i Brown (Anderson); Hargreaves, Carrick, Scholes (Giggs) i Cristiano Ronaldo; Tévez i Rooney (Nani). Entrenador: Alex Ferguson. Chelsea: Cech; Essien, Carvalho, Terry i Ashley Cole; Lampard, Makelele (Belletti) i Ballack; Malouda (Kalou), Drogba i Joe Cole (Anelka). Entrenador: Avram Grant. Gols: Cristiano Ronaldo, 1-0 (26’), Lampard, 1-1 (45’).




dimarts, 20 de maig del 2008

La guerra de la pólvora ya a la venta!!!! Temerario3

El lunes 19 de mayo, esta misma semana, ha salido a la venta el tercer libro de la saga de Temerario: La guerra de la pólvora. Había escrito antes pero para que mentiros el libro me tenía atrapada. No voy a revelar nada de la trama hasta dentro de un tiempo, que hay mucho curioso y los buenos libros es mejor leerselos enteritos y llevarse las sorpresas, que las hay, mientras se van leyendo. Lo he encontrado diferente, la narración es un poco espesa, llegué a pensar que habían cambiado al traductor... pero no esta mal, al menos hasta donde he leído y ya me lo estoy acabando. A pesar del "espesor" de la narrativa esta muy bien, claro que no es fácil mantener el nivel de los otros dos libros: El dragón de su majestad y El trono de Jade. Está muy bien, y ya esta a la venta!!!! no os entretengo más, id corriendo a comprarlo!!

P.S.: Peter date prisa con la pelí que ya tenemos ganas de ver a Temerario y Laurence surcando los aires y los mares. Será díficil pero seguro que no nos decepcionas.

dilluns, 19 de maig del 2008

Libros de la edad media, cátaros, Temple...

  • Caballeros y caballeria en la Edad Media (Jean Flori)
  • CodexTempli (Templespaña)
  • El catarismo en Cataluña (Jordi Ventura)
  • El codice secreto de los templarios (Jacques de Martingé)
  • El enigma sagrado
  • El jueves de Muret (Martin Alvira Cabrer)
  • El legado secreto de los cátaros (Francesco Zambón)
  • El queso y los gusanos (C. Guinzburg)
  • El setge al castell dels templers de Miravet (J.M. Sans Travé)
  • Els bens del Temple a la Corona d'Aragó en suprimir-se l'Orde (M. Vilar Bonet)
  • Els càtars. Problema religiós, pretext polític... (Jesus Mestre i Godes)
  • Els templers de les terres de l'Ebre (L. Pagarolas)
  • Historias de las cruzadas (S. Rucinman)
  • Història medieval de Catalunya (M. Aventin i J.M. Salrach)
  • L'ordre du Temple au coeus d'une crise politique majeure: la Querela Cypri des années 1275-1285 (en francès) (P.V. Claviere)
  • La edad de la caballeria (A. Hopkins)
  • La espiritualidad del Occidente Medieval (A. Vauchez)
  • La fundación de Europa (F. Seibt)
  • La mitologia catara (Jesus Àvila Granados)
  • La mitologia templaria (Jesus Àvila Granados)
  • La música medieval (M.C. Gomez i Muntané)
  • La música medieval (R.H. Hoppin)
  • La otra historia de los templarios (Michael Lamy)
  • La vie dels templiers (en francès) (M. Melville)
  • Las órdenes militares de la Edad Media (C. de Ayala)
  • Le vrai visage du catharisme (en francès) (Anne Brennon)
  • Les cases dels Templers i Hospitalers a Catalunya (J. Miret i Sans)
  • Les Cathares (en francès) (Arno Borst)
  • Les héros de l'an mil (en francès) (J.P. Langellier)
  • Les templiers (en francès) (P. Huchet)
  • Los monjes de la Guerra (Desmond Seward)
  • Montaillou, village occitan de 1292 à 1324 (en francès) (Emmanuel Le Roy Ladurie)
  • Pere el Catòlic i Simó de Montfort (Jordi Ventura)
  • Pobreza voluntaria y economía de beneficio en la Europa medieval (Lester K. Little)

dilluns, 12 de maig del 2008

Nueva sección

En breve se inaugurará a bombo y platillo la nueva sección crítica del blog:


PRIMERA LÍNEA




Descarado homenaje/plagio (en plan Liefeld, sí, pero con mejor técnica) a la serie Marvel del mismo título, interesante cabecera nacida como apoyo a la saga Civil War y que ahora se extiende a World War Hulk, en la que dos periodistas (Ben Urich y Sally Floyd) de dos periódicos diferentes (Daily Bugle y The Alternative) dan su visión dispar sobre los hechos que ocurren a pie de calle, bajo la sombra de las capas de los héroes y entre los escombros de sus hazañas.


En nuestro caso, las dos firmas estrella del blog se disputaran el favor de los lectores en algunas críticas venideras.



Para empezar, en breve: Iron Man, la película...